
Escrit en la foscor
Armand Company
Perifèric Edicions
Novel·la publicada per la nova editorial Perifèric Edicions de Catarroja. Abans d'entrar amb més detall amb la novel·la vull felicitar l'editorial per la qualitat de la col·lecció. Són llibres, els de la col·lecció de narrativa juvenil, que fan gust de llegir: paper de qualitat, lletra de cos suficientment gran perquè la lectura no es convertesca en un problema, bona enquadernació i disseny molt encertat. Bon treball! I a més, amb un preu assequible. És d'agrair, també, que no incloga l'apartat de "guia de lectura" o quelcom de semblant que algunes editorials encara afegeixen i que converteixen el llibre en un simple producte escolar. A l'editorial només li falta una bona pàgina web en la qual poder consultar el catàleg -encara breu- així com altre tipus d'nfomació sobre el projecte.
Malauradament, no puc dir el mateix quant al contingut d'aquesta novel·la. Sempre he pensat, i així els ho faig saber als meus alumnes, que la contraportada pot servir per fer-nos una idea del tipus de lectura que tenim al davant. Doncs res més lluny de la realitat en aquest cas.
Llegiu què diu la contraportada del llibre (la negreta és meua):
Escrit en la foscor és una tragicomèdia juvenil de considerables pretensions psicològiques i crítiques, que s'aparta de les novel·les tradicionals d'aventures trepidants i superficials per a adolescents, i s'endinsa, en la força dels diàlegs, en un retrat objectiu dels aspectes més remarcables de sis jóvens, tres xics i tres xiques.
La història és un drama realista, en el qual una colla de joves amb personalitats totalment oposades es veuen obligats a fer un treball escolar. El destí, sempre capritxós, fa que queden atrapats a l'interior d'una cova, a causa d'una esllavissada.
La novel·la, que en ocasions té un cert caràcter teatral, està constituïda per moments d'humor i uns altres d'angoixa dramàtica.
El desenllaç final de la història és d'allò no per menys esperat menys sorprenent.
No sé si hauré llegit el llibre en un mal dia, però m'he sentit enganyat.
Pel que fa a les "considerables pretensions psicològiques" es queda només en això, pretensions, perquè els sis joves són excessivament esquemàtics, amb una personalitat plana i, en ocasions, caricaturesca.
Diu també que "s'aparta de les novel·les tradicionals d'aventures trepidants i superficials per a adolescents". Aquesta també és una novel·la superficial: no perquè joves de 14 anys, estudiants de 3r de l'ESO, parlen de l'existència de Déu, que hi ha més enllà de la mort, o siguen capaços de menysprear a l'estereotip de la "pija" valenciana que parla castellà, entre altres, deixa de ser una novel·la superficial per a joves.
Que la novel·la té un "cert caràcter teatral", no ho he sabut trobar, si no és perquè hi ha molts diàlegs: diàlegs falsos i poc creïbles. A tall d'exemple:
-Deies alguna cosa? -se li encarà Caterina-. És patètica la forma en què tu i la teua família adinerada, procedent d'una classe egoista i cruel com és la burgesia valenciana, menyspreeu els restants.
Jana es dirigí immediatament cap a Caterina:
-¡Que te den morcilla malagueña! -li va traure la llengua.
[...]
Jana, la jove que fa el paper de pija-valenciana-que-parla-castellà és, des del començament, el personatge dolent de la novel·la. Això són prejudicis, sí senyor!! I no diguem res del comentari de Caterina: senzillament no m'ho crec. I no és l'únic.
Us imagineu uns joves (dels que veiem cada dia a les aules) de 14 anys parlant així?:
-Sí, és clar, però com que jo no aspire a ser cap sant... doncs, passe olímpicament de ser una persona encantadora -em replicà Leo-. Sóc un xic que s'ha criat davant la pantalla de la televisió, veient a totes hores violència, sexe, drogues i totes aqueixes coses. Ara que m'he acostumat a tot això, la senyoreta Eloïsa, orgull del seu pare, em diu com he de comportar-me per ser millor persona. Ja és massa tard, m'han fet així; per tant, has d'assumir-ho, guapa.
Jordi ficà cullerada en la conversa:
-Deteste els mitjans d'informació, empesta que ens vulguen controlar les idees; és una forma de feixisme subtil...
Tenen tota la raó del món, jo no dic que no, però des del punt de vista d'un adult, no?
"El desenllaç final de la història és d'allò no per menys esperat menys sorprenent". Això sí que és cert. La mateixa contraportada diu que es tracta d'un "drama realista". I, en principi, sembla que així és: però de cop i volta, i sense cap senyal, idea o pista que ens permeta intuir què pot ocórrer, les últimes línies de la novel·la donen un gir inesperat al conjunt. Però era un drama realista o fantàstic? L'autor ha intentat un d'aquells finals que sobten i deixen el lector amb la boca oberta i el cap ple de dubtes, però, més aviat sembla que no sabia com concloure i ha cercat alguna cosa ràpida amb la pretensió de sorprendre.
Novel·la publicada el 2003. 108 pàgines. Per al primer cicle de l'ESO. Perquè no es diga, l'afegiré al llistat de lectures dels meus alumnes de 2n ESO a veure què pensen ells.


Hola! Em diuen Maria, sóc una xica de 13 anys. he llegit, "Escrit en la foscor" d'Armand Company, i haig de dir que a mi em va agradar moltíssim. Deurien d'escriure novel·les d'aquest tipus. Amb un final sorprenent! MOLA MAZO!! Fins aviat. María.
Publicado por: María | 01/10/2004 en 09:10 p.m.
Pense que no és tan dolenta com diu aquest critíc literari la novel·la ESCRIT EN LA FOSCOR. Té alguns punts que no m'agraden, però en linies generals està bastant bé, i molt acertada en altres punts de vista. El final s'ha de llegir més d'una vegada, jo entès que la que escriu el relat està boja, i es ella la que mata tots els seus amics, i tot el que ha escrit al llarg del relat es pura mentida. No sé que pensara el critíc que ha escrit la critica d'ESCRIT EN LA FOSCOR? Antoni Cerdà. València
Publicado por: Antoni Cerdà | 02/10/2004 en 05:44 p.m.
Hola! Gràcies per participar en el bloc. Es tracta d'això, si no, no tindria gaire sentit.
En primer lloc, Antoni, no sóc cap crític literari. Sóc un simple lector, que treballa com a professor de valencià, i que ha posat en marxa aquesta pàgina per tal de parlar sobre tot allò que fa referència a la literatura adreçada als joves. Per tant, allò que llegiu al bloc no és més que una opinió: i els comentaris serveixen per poder donar altres opinions, en la mateixa línia o en la contrària. Té igual. Només es tracta de crear un debat i aportar idees.
Aquesta novel·la, sempre segons la meua opinió, no és ni millor ni pitjor que altres novel·les juvenils -algunes de les quals tenen molt d'èxit-.
És cert, com ja he dit, que té els diàlegs no m'agraden, no em semblen ben construïts ni creïbles. També és cert que potser els diàlegs són la part més complicada en la creació d'una novel·la.
Però la meua crítica sorgeix molt especialment per la contradicció que existeix, al meu parer, entre la contraportada del llibre i la història. Ja sé que les contraportades solen fer "propaganda" del llibre, però trobe que és innecessari presentar la novel·la de manera tan agosarada:
- Aquesta és una novel·la juvenil més: no s'aparta de tantes altres novel·les "trepidants i superficials per a adolescents" (com diu el text del llibre). És una més. I pot ser que la història entretinga i agrade, però no és millor, ni està millor escrita, que moltes altres.
- No he trobat les "considerables pretensions psicològiques i crítiques" que s'anuncien. Com ja vaig comentar, trobe els personatges molt superficials i fins i tot, alguns, caricaturescos.
- I pel que fa al final de la història jo he entés que Eloïsa -qui ens conta la història- és la bruixa Drusilla, que ha aconseguit acabar amb els descendents dels soldats que van cremar-la en la cova en la qual ocorre l'acció. Això és el que jo deduesc si llegim les últimes quatre línies del relat (pàg. 108) i la llegenda de la bruixa Drusilla (final de la pàg, 40).
Evidentment, i torne a repetir, només es tracta d'una opinió, i que les vostres són les que donen sentit a l'existència del bloc.
Fins aviat!
Publicado por: Quadern | 02/10/2004 en 06:48 p.m.
Hola!! No he llegit aquest llibre, però encara així, vull donar-te tot el meu recolzament a la crítica dels llibres per a joves que fas. Tinc dinou anys, i des de fa un parell m'he adonat que la gran majoria de llibres per a joves són d'aventures, amb trets tan tòpics (viatge de fi de curs, excursio a algun lloc) que aclaparen, i trames tan lineals i predibles que fan llàstima. No generalitze, pero sembla que s'ha creat un lector 'típic' que els escriptors per a joves tracten d'explotar fins la sacietat. Però el que més m'emprenya son precisament aquests drames "reals", el realisme dels quals no es veu per cap banda. Perquè sigam sincers: els joves lectors de hui estudien, d'acord, però també ixen de festa a València, i tenen els seus desenganys amorosos, i les seues baralles al pati, i moltes coses més que, sincerament, no he vist encara reflectides en cap llibre guanyador d'algun certamen literari. Esperem que açò canvie i algú retrate els joves de hui com realment són. Potser trobem prompte algun "Ferran Torrent" per a joves ;)
Publicado por: Jordi_pv | 02/10/2005 en 10:16 p.m.
Is that a new way? Are you trying to be with my training outbreak I have a good fresh joke for you! Why do hurricanes travel so fast? If they traveled slowly, we would have to call them slow-i-canes
Publicado por: scoopyLon | 02/11/2008 en 07:43 a.m.
A mi em sembla que tens alguna cosa en contra DEL XIC, el llibre esta be.
Segurament "DORMINT AMB WINONA RIDER" DEL CATALAN? EDGAR CANTERO TE AGRADA MES.
PUES MIRA PER A ON ES UNA COPIA BARATA D'UN LLIBRE QUE VA ESCRIURE ESTE XIC, NOU ANYS AVANS.
"VIATGE A WINONA"
Intentar justificar un libre TENINT COM A BASE la contraporta es com endevinar el sexe del angels. t'AS LLUIT CAMPEO.
Publicado por: PITON | 12/05/2009 en 10:23 p.m.
Quadern deuries de llegir "Diari de Guerra de Olga Ros" (Premi Ciutat de Torrent) del mateix autor.
Publicado por: Mikel | 12/05/2009 en 10:36 p.m.
Abans de criticar cal fer autocrítica:
1-Que la novel·la té un "cert caràcter teatral", no ho he sabut trobar, si no és perquè hi ha molts diàlegs: diàlegs falsos i poc creïbles.
Es posible qu'el caracter teatral no siguen es dialegs, segurament perque el teatre es la representació escènica d'un conflicte. i és això el que passa en el llibre.
2-És cert, com ja he dit, que té els diàlegs no m'agraden, no em semblen ben construïts ni creïbles. També és cert que potser els diàlegs són la part més complicada en la creació d'una novel·la.
esta clar seria millor que el xiquets parlaren i pensaren, com a un professor de valencià, que per cert no ha escrit ningun llibre.
3 Tenen tota la raó del món, jo no dic que no, però des del punt de vista d'un adult, no?
No si hara es jovens serem idiotes.
4- però, més aviat sembla que no sabia com concloure i ha cercat alguna cosa ràpida amb la pretensió de sorprendre.
Asi sembla que la bruixa Drusilla sigues tu. Quina capacitat.
5-No he trobat les "considerables pretensions psicològiques i crítiques" que s'anuncien. Com ja vaig comentar, trobe els personatges molt superficials i fins i tot, alguns, caricaturescos.
possiblement tu no trobaries aigua a la mar. Els personatges caricaturesc i superficials (potser com la critica que has fet) encara no sabem que té a veure una cosa amb l'altra.
5- Aquesta és una novel·la juvenil més: no s'aparta de tantes altres novel·les "trepidants i superficials per a adolescents" (com diu el text del llibre). És una més. I pot ser que la història entretinga i agrade, però no és millor, ni està millor escrita, que moltes altres.
SENSE COMENTARIS. NI ALTRES MILLORS ESCRITES QUE AQUESTA.
Publicado por: 3i4 | 12/05/2009 en 11:06 p.m.
este llibre el final monta molt de lio i no sacaba de entendre
Publicado por: maria | 07/06/2009 en 09:26 p.m.
q maerda de llire no vaig allegirme ningun atre llibre de este autor per molt curt q siga pero es una merdaaixi q io no vaig a llegirmen mes llibres de est autor
ale auu
dew!!***
Publicado por: jordi | 07/06/2009 en 09:28 p.m.