Us informe d'aquest congrés que tindrà lloc a València entre el 24 i el 27 de novembre. És una activitat organitzada per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
Els reptes de la literatura infantil i juvenil. III Congrés de Literatura Infantil i Juvenil
Entre el 24 i el 27 de novembre tindrà lloc a l’Escola de Magisteri Ausiàs March de la Universitat de València el III Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, una iniciativa que té com a finalitat difondre i fomentar el plaer de la lectura entre els més petits i joves. El congrés reunirà escriptors, professors i editorials especialitzades en literatura infantil i juvenil per a debatre l’estat de salut del gènere.
Roberto Cotroneo, autor de l’assaig Si un matí d'estiu un nen, realitzarà la ponència inaugural sobre “La literatura per a infants en temps de guerra”. Les diferents comunicacions ocuparan la major part del temps d’aquest congrés, mentre que el darrer acte de cada dia (a les 18.30 hores) serà una taula de debat sobre diferents temes vinculats a l’estat actual, anàlisi i projecció del gènere, com per exemple, “Crítica i mitjans de comunicació” o “Mitjancers i difusió”. Al mateix temps, el congrés inclou també altres activitats paral·leles, com una visita guiada a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, contacontes o una exposició sobre el centenari de la publicació infantil El Patufet.
Programa General
Activitats prèvies
Dijous, 4 de novembre
11.00 h Inaguració de l’exposició “En Patufet: cent anys” (del 4 al 27 de novembre). Vestíbul del Pavelló de Govern de l’Escola de Magisteri “Ausiàs March”.
11.30 h Conferència I. “Jules Verne i la novel·la didàctica” a càrrec de Jesús Navarro.
Activitats del congrés
Dimecres, 24 de novembre
10.00 h Obertura Institucional del III Congrés.
10.30 h Conferència II. “La literatura per a infants en temps de guerra”, a càrrec Roberto Cotreneo.
Presenta Josep Ballester.
12.00 h Pausa.
12.30 h Ponència I. “La Fundació Germán Sánchez Ruipérez i el foment de la lectura: passat, present i futur”, a càrrec de Javier Fierro Gómez.
Presenta Carles Sanz.
14.00 h Fi de la sessió del matí.
16.30 h Conferència III. “El conte: la irrealitat de la realitat”, a càrrec de Mercè Viana.
Presenta Dolors Pellicer.
18.00 h Pausa.
18.30 h Taula de debat I. “La crítica i els mitjans de comunicació”.
Moderador: Enric Lluch (escriptor).
Participants: Arantxa Bea (Suplement Postdata), Joan Portell (Revista Faristol) Victoria Fernández (Revista CLIJ) i Vicent Usó (escriptor).
20.00 h Fi de les sessions de la vesprada.
Dijous, 25 de novembre
10.30 h Conferència IV. “Gripaus, puces, peixos, elefants, cocodrils... Sobre la fauna interior”, a càrrec Mariasun Landa. Presenta Teresa Llabata.
12.00 h Pausa.
12.30 h Ponència II. “La Fundació Bromera per al foment de la lectura: passat, present i futur” a càrrec de Josep A. Fluixà. Presenta Vicent Borràs.
14.00 h Fi de la sessió del matí
16.30 h Conferència V. “Dels xoquins de Xarhazad a la lectura de conjurs i encantaments, passant pel cànon literari, per Harry Potter i per la fosca que sempre ens ha fet por (i ja n’hi ha prou)”, a càrrec de Miquel Rayó.
Presenta Carme Miquel.
18.00 h Pausa
18.30 h Taula de debat II. “Els mitjancers i la difusió”.
Moderador: Xàvier Mínguez (escriptor i professor de LIJ).
Participants: Mercè Escardó (bibliotecària i escriptora), Manel Alonso (editor i escriptor), Pascuala Morote (professora especialista en LIJ), Mercè Canela (escriptora i directora de Cavall Fort).
20.00 h Fi de les sessions de la vesprada.
Divendres, 26 novembre
10.30 h Conferència VI. “Cal llegir poesia?”, a càrrec Miquel Desclot.
Presenta Gemma Lluch.
12.00 h Pausa.
12.30 h Ponència III. “El Consell Català del Llibre per a Infants i Joves: passat, present i futur”, a càrrec de Teresa Duran. Presenta Empar de Lanuza.
14.00 h Fi de la sessió del matí.
16.30 h Conferència VII. “Ací negre sobre blanc, regeixen unes altres lleis”, a càrrec de Agustín Fernández Paz.
Presenta Vicent Pallarés.
18.00 h Pausa.
18.30 h Sessió de contacontes.
Participants:
–Llorenç Giménez
–Carles Cano
–Canto i Pep Castellano
–Vicent Cortés
20.00 h Cloenda del Congrés.
Dissabte, 27 de novembre
11.00 h Visita guiada al Museu de les Ciències de la ciutat de València.
Tots els actes tenen lloc a la Sala de Conferències de l’Escola de Magisteri “Ausiàs March”. Pavelló de Govern. Universitat de València (C/ Alcalde Reig, 8)
El Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura atorgarà un certificat d’assistència de 30 hores als docents i als estudiants que superen el 80% de presència a les sessions.
Comité assessor
Josep A. Fluixà
Manel Garcia Grau
Ramon Guillem
Enric Lluch
Dolors Jimeno
Pascuala Morote
Carles Sanz
Mercè Viana
Coordinació general
Josep Ballester
Vilaweb Lletres s'ha fet ressò del nostre bloc. La notícia va aparéixer el passat 29 de setembre.
Si feu click sobre la imatge podreu llegir la notícia.
Escrit en la foscor
Armand Company
Perifèric Edicions
Novel·la publicada per la nova editorial Perifèric Edicions de Catarroja. Abans d'entrar amb més detall amb la novel·la vull felicitar l'editorial per la qualitat de la col·lecció. Són llibres, els de la col·lecció de narrativa juvenil, que fan gust de llegir: paper de qualitat, lletra de cos suficientment gran perquè la lectura no es convertesca en un problema, bona enquadernació i disseny molt encertat. Bon treball! I a més, amb un preu assequible. És d'agrair, també, que no incloga l'apartat de "guia de lectura" o quelcom de semblant que algunes editorials encara afegeixen i que converteixen el llibre en un simple producte escolar. A l'editorial només li falta una bona pàgina web en la qual poder consultar el catàleg -encara breu- així com altre tipus d'nfomació sobre el projecte.
Malauradament, no puc dir el mateix quant al contingut d'aquesta novel·la. Sempre he pensat, i així els ho faig saber als meus alumnes, que la contraportada pot servir per fer-nos una idea del tipus de lectura que tenim al davant. Doncs res més lluny de la realitat en aquest cas.
Llegiu què diu la contraportada del llibre (la negreta és meua):
Escrit en la foscor és una tragicomèdia juvenil de considerables pretensions psicològiques i crítiques, que s'aparta de les novel·les tradicionals d'aventures trepidants i superficials per a adolescents, i s'endinsa, en la força dels diàlegs, en un retrat objectiu dels aspectes més remarcables de sis jóvens, tres xics i tres xiques.
La història és un drama realista, en el qual una colla de joves amb personalitats totalment oposades es veuen obligats a fer un treball escolar. El destí, sempre capritxós, fa que queden atrapats a l'interior d'una cova, a causa d'una esllavissada.
La novel·la, que en ocasions té un cert caràcter teatral, està constituïda per moments d'humor i uns altres d'angoixa dramàtica.
El desenllaç final de la història és d'allò no per menys esperat menys sorprenent.
No sé si hauré llegit el llibre en un mal dia, però m'he sentit enganyat.
Pel que fa a les "considerables pretensions psicològiques" es queda només en això, pretensions, perquè els sis joves són excessivament esquemàtics, amb una personalitat plana i, en ocasions, caricaturesca.
Diu també que "s'aparta de les novel·les tradicionals d'aventures trepidants i superficials per a adolescents". Aquesta també és una novel·la superficial: no perquè joves de 14 anys, estudiants de 3r de l'ESO, parlen de l'existència de Déu, que hi ha més enllà de la mort, o siguen capaços de menysprear a l'estereotip de la "pija" valenciana que parla castellà, entre altres, deixa de ser una novel·la superficial per a joves.
Que la novel·la té un "cert caràcter teatral", no ho he sabut trobar, si no és perquè hi ha molts diàlegs: diàlegs falsos i poc creïbles. A tall d'exemple:
-Deies alguna cosa? -se li encarà Caterina-. És patètica la forma en què tu i la teua família adinerada, procedent d'una classe egoista i cruel com és la burgesia valenciana, menyspreeu els restants.
Jana es dirigí immediatament cap a Caterina:
-¡Que te den morcilla malagueña! -li va traure la llengua.
[...]
Jana, la jove que fa el paper de pija-valenciana-que-parla-castellà és, des del començament, el personatge dolent de la novel·la. Això són prejudicis, sí senyor!! I no diguem res del comentari de Caterina: senzillament no m'ho crec. I no és l'únic.
Us imagineu uns joves (dels que veiem cada dia a les aules) de 14 anys parlant així?:
-Sí, és clar, però com que jo no aspire a ser cap sant... doncs, passe olímpicament de ser una persona encantadora -em replicà Leo-. Sóc un xic que s'ha criat davant la pantalla de la televisió, veient a totes hores violència, sexe, drogues i totes aqueixes coses. Ara que m'he acostumat a tot això, la senyoreta Eloïsa, orgull del seu pare, em diu com he de comportar-me per ser millor persona. Ja és massa tard, m'han fet així; per tant, has d'assumir-ho, guapa.
Jordi ficà cullerada en la conversa:
-Deteste els mitjans d'informació, empesta que ens vulguen controlar les idees; és una forma de feixisme subtil...
Tenen tota la raó del món, jo no dic que no, però des del punt de vista d'un adult, no?
"El desenllaç final de la història és d'allò no per menys esperat menys sorprenent". Això sí que és cert. La mateixa contraportada diu que es tracta d'un "drama realista". I, en principi, sembla que així és: però de cop i volta, i sense cap senyal, idea o pista que ens permeta intuir què pot ocórrer, les últimes línies de la novel·la donen un gir inesperat al conjunt. Però era un drama realista o fantàstic? L'autor ha intentat un d'aquells finals que sobten i deixen el lector amb la boca oberta i el cap ple de dubtes, però, més aviat sembla que no sabia com concloure i ha cercat alguna cosa ràpida amb la pretensió de sorprendre.
Novel·la publicada el 2003. 108 pàgines. Per al primer cicle de l'ESO. Perquè no es diga, l'afegiré al llistat de lectures dels meus alumnes de 2n ESO a veure què pensen ells.
Us informe d'aquest curs que se celebrarà a València per si és del vostre interés. Està organitzat per la Fundació Bromera en col·laboració amb la Conselleria de Cultura i el Centre "Francisco Tomás y Valiente" de la UNED, i dirigit per Xavier Paniagua i Josep Antoni Fluixà.
El programa i tota la resta d'informació la podeu trobar ací:
Avui vull parlar de dues novel·les que han esdevingut clàssics en el món de la literatura juvenil universal. Es tracta de:
- El Robinson del metro, de Felice Holman (La Magrana Edicions)
- Quan un toca el dos, d'Anna-Greta Winberg (La Magrana Edicions)
El robinson del metro, de Felice Holman
"Aramis Slake és un noi de tretze anys, baix miop i somniador. Orfe, ha de viure amb uns parents llunyans que el tenen de caritat. Un bon dia, desesperat per la seva situació, baixa del metro i decideix quedar-s'hi. D'aquesta manera Aremis es converteix en un nou Robinson, i com aquest, crea -dins la panxa de Nova York- el seu petit món."
Slake's Limbo (títol original de la novel·la) de l'autora novaiorquesa Felice Holman va ser publicat per primera vegada en català el 1982 (el 1974 fou publicat l'original anglés), i d'aleshores ençà porta més de désset edicions. Publicat a la magnífica col·lecció "L'Esparver" de la malaurada La Magrana, que va dedicar-se sobretot a la publicació de traduccions juvenils, encara avui continua reeditant-se gràcies al fet que RBA Libros ha mantingut gran part del catàleg.
Aremis Slake, protagonista de la novel·la, menyspreat i humiliat per tots, està disposat a viure una nova vida. Té tretze anys i és baix, miop, orfe i somniador: és un xiquet estrany que es crea un món estrany a la seua mida. Viu sota la ciutat, als subterranis del metro, on dorm, viu, treballa i es relaciona amb alguns viatgers. Però al mateix temps, hi ha quelcom que li demana una nova vida, que acabarà cercant a dalt, a la superfície, com els altres. Aremis Slake, que coneix el que és no tindre res, sabrà valorar perfectament les petites coses que la vida li oferirà.
"Es girà i tornà a pujar les escales i sortí del metro. No sabia exactament on anava, però la direcció era amunt."
Novel·la breu (93 pàgines) absolutament recomanable. Trobe que és molt adequada per a alumnes de 2n i 3r de l'ESO.
Quan un toca el dos, d'Anna-Greta Winberg
"La Madde té tretze anys i li passa una "catàstrofe" com ella mateixa diu. Un bon dia els seus pares decideixen separar-se i el pare se'n va a viure en una altra casa. La Madde i el seu germà no entenen el perquè d'aquesta separació i es rebel·len cadascú a la seva manera. Però la Madde a poc a poc entén el que en realitat ha passat, al mateix temps que comença a experimentar el que és l'amor i l'allunyament.
Quan un toca el dos és, en definitiva, la història d'una noia com tantes, enfrontada al problema de la separació dels seus pares."
Com la novel·la anterior, Quan un toca el dos ha seguit un camí semblant. Anna-Greta Winberg, autora sueca, va publicar När nagon bara sticker (títol original) el 1972. Fou traduïda al català per a La Magrana (a la mateixa col·lecció) el 1981, i al setembre del 2003, la ja reconvertida RBA/La Magrana edita la vintena edició.
Quan un toca el dos és la història d'una "catàstrofe", com la protagonista ens avança des del començament:
"Vull que ho sàpigues des de la primera ratlla: aquest llibre tracta d'una catàstrofe."
La novel·la està narrada en primera persona per Madde, la qual cosa ens deixa endinsar-nos pels pensaments i els raonaments d'una xiqueta de tretze anys que afronta els problemes com a "catàstrofes" però que alhora madura i creix, i que també ens permet llegir les curioses reflexions metaliteràries de la protagonista: Madde s'adreça, en algunes ocasions, als seus joves lectors per explicar-los quelcom que ella creu que han de conéixer abans de continuar amb el relat, de manera que al llarg del text el lector se sent atret per aquella xiqueta que de tant en tant se permet la llicència de parar la història per parlar amb tu.
Novel·la més extensa que l'anterior (156 pàgines), i que de segur també agradarà als nostres estudiants. Com l'altra jo també la recomanaria per a 2n i 3r de l'ESO. Potser m'equivoque, però per a això estan els comentaris!
L'amic retrobat
Fred Uhlman
Columna Jove
"L'arribada de Hitler al poder el 1933 posa punt final a l'amistat de dos companys d'escola. Un d'ells és jueu, l'altre és membre d'una de les famílies més aristocràtiques de Suàbia. Al llarg d'un any ho havien compartit tot, però arriba un moment en què les seves diferències esdevenen insalvables. El jueu deixarà Alemanya per anar-se'n a Amèrica i oblidar allà el seu país nadiu i el seu gran amic. Trenta anys després, sense esperar-s'ho, el retrobarà novament."
Acabe de llegir aquesta novel·la i és una joia. Ara entenc perquè es va convertir en un autèntic best-seller quan va ser publicada per primer cop el 1966, i perquè encara avui continua tenint tant d'èxit.
Hans Schwarz, jueu, ens conta en primera persona la seua relació amb Konradin von Hohenfels,aristòcrata alemany, qui serà el seu amic inseparable durant gairebé un any, quan el moviment nazi els separarà (per sempre?) forçosament.
Aquesta novel·la és una petita obra mestra. Fred Uhlman ens conta en unes poques planes (no arriben a 90) el naixement i la fi de l'amistat d'uns joves, amb les dades imprescindibles perquè a la narració no li sobre però tampoc no li manque absolutament res.
És un llibre molt recomanable per als nostres estudiants: per la seua extensió serà fàcilment llegit al primer cicle de l'ESO, però per la seua temàtica els alumnes de cursos superiors també la gaudiran. No dubteu a recomanar-la, i a llegir-la si no ho heu fet ja.
Jo ara vull començar amb la segona part: L'ànima valenta.
"Amb L'amic retrobat només coneixem la meitat de la història d'aquells adolescents que la guerra els havia seperat tan cruelment perquè un d'ells era jueu. L'autor, en realitat, havia concebut el seu llibre com una narració a dues veus. És només ara, després de la seva mort, però seguint la seva voluntat, que es completa la història amb la publicació de L'ànima valenta.
Dies abans de ser executat per la seva participació en un complot contra Hitler, Konradin escriu a Hans per intentar justificar els seus errors i obtenir el perdó de la l'amic. Aquesta novel·la és confessió commevedora de l'amic finalment retrobat."
Ja us contaré!
Hi ha una pel·lícula basada en L'amic retrobat que ha d'estar molt bé, però que no he pogut trobar. Si algú en té notícies que no dubte a fer-m'ho saber.
Títol original: Reunion
Direcció: Jerry Schatzberg
Guió: Harold Pinter
Aviat començarem amb la publicació d'aquest bloc sobre literatura juvenil (o no) en català.
La creació d'aquest bloc respon principalment a la nostra tasca de professor d'ESO i Batxillerat, concretament de "Valencià: llengua i literatura", i el nostre interés a crear un hàbit lector en l'alumnat.
Espere que seguiu el bloc, i sobretot participeu amb els vostres comentaris.
Fins aviat!